Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ser impulsiu

Artículos de prensa

"...l'augment de la impulsivitat està relacionat amb clares diferències de les estructures cerebrals..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1556

Data: 21 de febrer de 2017

Ser impulsiu: educatiu o biològic? Els adolescents impulsius poden tenir diferències en la seva estructura cerebral, segons un estudi publicat al Journal of Neuroscience (2016). El Dr. Avram Holmes, de la Universitat de Yale, en col•laboració amb investigadors clínics de Harvard i l'Hospital General de Massachusetts, han confirmat mitjançant neuroimatge (MRI) que l'augment de la impulsivitat està relacionat amb clares diferències de les estructures cerebrals: les àrees involucrades en la presa de decisions i l'autocontrol presenten una escorça cerebral més prima, sobretot en l'escorça cingulada anterior i en la circumvolució frontal mitjana.

Sempre s'ha pensat que les causes socioeducatives són les responsables de la problemàtica conductual en adolescents i joves. El factor entorn és important però no decisiu. Hi pot haver ja una vulnerabilitat en els nostres gens que faciliti un baix control de l'impuls (gen SIRPB1 del cromosoma 20) que condicioni la maduresa i el desenvolupament del còrtex cerebral. Aquest aspecte és bàsic en la prevenció dels problemes de conducta, ja que qualsevol intervenció clínica especialitzada serà més útil si és precoç i més en un cervell en desenvolupament.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Viernes 15 Noviembre 2019, 11:34