Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Depressió infantil emmascarada

Artículos de prensa

"...un petit percentatge mantindrà els símptomes depressius..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1547

Data: 21 de desembre de 2016

Els nens poden tenir tristesa, desànim, irritabilitat, etc., però la majoria millora en sis setmanes. No obstant això, un petit percentatge mantindrà els símptomes depressius. La depressió és una alteració de l'estat d'ànim, diferent de la tristesa i que requereix tractament específic. Ara bé, no sempre és tan fàcil reconèixer-la.

Fa anys, com a alumne del professor Joan Romeu de Bes, eminent psiquiatra infantil, vaig sentir parlar de la depressió emmascarada, entitat clínica que no consta en les classificacions diagnòstiques. Avui, molts anys més tard, he tingut l'oportunitat de conèixer un nou cas: Noi adoptat amb 7 anys, desinhibit i simpàtic, parlador i rialler, però sense cap mena de motivació per al treball diari, amb ple coneixement del que sent però sense transmetre-ho a ningú. Els mestres no hi poden fer res, se'n riu amb respecte i té amics, però no treballa. Avui m'ha dit que no s'agrada, que té por, por de no ser res. Que espera que arribi el dia en què canviarà i amb les seves paraules els seus ulls s'han tornat vermells, cap llàgrima, això sí. Una mirada dura que parla per fi.

I una pregunta per a nosaltres, els professionals: més protocols o més coneixements clínics?

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Viernes 15 Noviembre 2019, 11:34