Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Hiperactivitat infantil

Artículos de prensa

"...Són nens molt inquiets que estan sempre movent-se i tocant les coses..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1322

Data: 20 de juliol de 2012

Amb els coneixements i solucions actuals avui en dia és important reconèixer aquells nens que ja dins l’etapa preescolar presenten un cert grau de hiperactivitat.
Les conductes hiperactives es manifesten principalment per una gran dificultat dels nens per estar físicament quiets quan les situacions ho requereixen juntament amb una elevada impulsivitat. (“primer fer i després pensar“).
 
Quan ens hem que preocupar ?
 
Són nens molt inquiets que estan sempre movent-se i tocant les coses. Corren i trepen excessivament i es fan mal sovint.Trenquen joguines i s’avorreixen amb facilitat. Tenen dificultats per jugar i divertir-se tranquils. Són incapaços de relaxar-se. No tenen temps d’espera. Sempre estan al límit del perill i necessiten supervisió constant.
 
Són nens que miren i no escolten perquè hi són massa sovint dins el seu món, món que al mateix temps volen imposar en els altres sense acceptar cap mena de frustració, fet que els hi planteja problemes en el joc amb els seus companys. Molts d’ells també son molt distrets i tenen dificultats en els primers aprenentatges.
 
Aquestes dificultats cal sempre consultar-les dins l’etapa preescolar és a dir a partir dels quatre anys.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00