Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tenir por

Artículos de prensa

"...Convé diferenciar les pors normals, ... de les pors patològiques o fòbies..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1312

Data: 11 de maig de 2012

Les pors formen part del desenvolupament del nen, li proporcionen mitjans d'adaptació aIs estímuls estressants, capacitat d’afrontament i maduresa cognitiva. Convé diferenciar les pors normals, que desapareixen espontàniament sense interferir en el funcionament quotidià del nen i que es presenten de forma lleu, de les pors patològiques o fòbies, que requereixen avaluació i intervenció específica.

Per qualificar una por de fòbica, haurem d'observar que està fora de l’edat evolutiva d’aparició   que l’estat de por es desproporcionat a la situació d‛origen (amb una intensitat desmesurada i amb un comportament desadaptatiu), que hi ha malestar significatiu davant l'estímul desencadenant, signes evidents d’evitació de la situació temuda i anticipació negativa de la possible aparició de la por o de l'estímul temut.

La por, per tant, es presenta com excessiva i irracional. Si observem a mes que la por és produïda per un estímul o situació específics i és molt aguda, així com persistent en el temps, constituirà una fòbia específica.

Les pors excessives o fòbies, amb ajut especialitzat mitjançant psicoteràpia d'orientació cognitivoconductual, tenen habitualment un molt ben pronòstic.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00