Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nens sobrepreocupats

Artículos de prensa

"...són nens o adolescents amb un estat d’alerta excessiu que els interfereix..."

Publicat a: Revista Tot Sant cugat, n.1306

Data: 30 de març de 2012

Tot nen o adolescent pateix algun tipus de preocupació en un moment de la seva vida, és un sentiment adaptatiu, atès que el prepara per l'acció. Tot i així s’ha de distingir aquest tipus de preocupació de les conductes que manifesten una elevada ansietat, són nens o adolescents amb un estat d’alerta excessiu que els interfereix significativament en el benestar normal de la seva vida.

Encara que en l'infància la prevalència és equivalent per a nens i nenes, es una problemàtica molt més freqüent en noies a partir del començament de l'edat puberal.

Els principals signes d'una alteració emocional d'aquest tipus són l‛alta intensitat, una continuada preocupació i una anticipació de la situació com a perillosa abans que passi. (Per exemple: patir excessivament per tenir por a una situació del futur). És a dir, es mante una preocupació excessiva i anticipatòria per algun aspecte determinat que crea ansietat, generalitzant-se a altres situacions.

Existeix amb els trastorns d'ansietat un important component hereditari  i el seu tractament fonamental és psicoterapèutic mitjançant tècniques cognitiu­conductuals que ofereixen recursos per afrontar adequadament aquestes situacions.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00