Rosa Mª Ibáñez

Psicòloga Clínica Infantil i Adolescent

Màster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Col·legiada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i Balears amb el nº 8951.

Codirectora i membre fundador del Centre Psicopediàtric Guia.

Pertany al Cos Facultatiu de Centre Mèdic Teknon on dirigeix ​​l'equip de Psicologia Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent).

Secretària de Comunicació de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre numerari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Membre del comitè científic del curs de postgrau "Curs d'Especialitats Pediàtriques" de Centre Mèdic Teknon.

Professora del Practicum del Màster Oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de Barcelona.

El temps d'aprendre

Articles de premsa

"...la pressa i la impaciència planegen sobre la vida diària de milers de nens i adolescents...."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1396

Data: 3 de gener de 2014

El temps és un bé però al mateix afany de no perdre ni un minut que tenim comporta efectes secundaris en els nostres fills, la pressa i la impaciència planegen sobre la vida diària de milers de nens i adolescents. La pressa va acompanyada de la mà de la seva millor amiga, la pressió i, a més, de la mateixa manera que un virus, resulta extremadament contagiosa. En els seus somnis ressonen frases com "corre que arribem tard", "cuita!", "acaba els deures", "correm, correm tots"... Després, seure a la cadira i concentrar-se és de cert una tasca poc compatible.

Si això ho intensifica el fet de tenir algun trastorn, tipus dèficit d'atenció, la situació demana estratègies. Per millorar l'atenció és important: donar suport, ajudar a resoldre els problemes diaris perquè no s'acumulin, fraccionar el temps, fer pauses breus, no focalitzar-ho tot en els resultats, sobretot, si té dificultats, gratificar o elogiar el bon rendiment i millores, ajudar però no resoldre els seus problemes d'organització perquè a l'escola no hi som i no tindrà entrenada la seva autonomia i, el més important, fer tot això amb complicitat, en definitiva, fer-ho possible i així és com es va tractar a la 3ª Jornada TDAH Respostes que ajuden.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00