Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Educar o ensenyar?

Articles de premsa

"...La llengua materna és la llengua en què vam aprendre a gestionar les nostres emocions, el llenguatge no verbal va íntimament unit al verbal, i es gesta des dels primers moments de vida..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1480

Data: 4 de setembre de 2015

Des de fa ja algun temps vaig observant com en nens de famílies de llengua materna catalana o castellana, els seus pares els parlen habitualment i de manera continuada, des de molt petits, en altres llengües. I comenten en preguntar per això: “Creiem que és millor per l'aprenentatge del nostre fill, ja que són alumnes d'un col.legi internacional i parlar nosaltres també anglès, que li parlem sempre en la seva llengua escolar”. I així ho fan cada vegada més famílies que dominen llengües per aprenentatge, sense que aquestes siguin les seves llengües maternes.

Oblidem en aquests casos que l'important és educar, no només ensenyar. La llengua materna és la llengua en què vam aprendre a gestionar les nostres emocions, el llenguatge no verbal va íntimament unit al verbal, i es gesta des dels primers moments de vida. I el més important, aquest llenguatge emocional, verbal i no verbal, facilita enormement el vincle entre pares i fills. Els professionals de la salut mental defensem una satisfactòria educació emocional, per la qual cosa no podem aconsellar aquests actuals canvis de rumb, els asseguro que es pot arribar a aprendre molt bé una llengua sense tant "embolic".

Dr.Jordi Sasot - Psiquiatra Infantil i juvenil

www.centreguia.cat

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00