Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: genètica i entorn (I)

Articles de premsa

"...Els pares estaven seriosos, desorientats i amb un alt sentiment de culpa..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1408

Data: 28 de març de 2014

Ahir a la tarda uns pares van portar a consulta en Joan, diagnosticat de TDAH tipus combinat i amb evolució correcta. El motiu de consulta va ser també parlar del seu germà petit, que començava a manifestar els mateixos problemes a l'escola.

Els pares preocupats, em van plantejar el que els havia dit l'orientadora escolar: "El Pere està molt alterat a l'aula, no para quiet, molesta i no atén, està com bloquejat, és el seu segon fill i es repeteixen els problemes, no deu ser que hi ha problemes familiars? la solució de vegades no és donar medicines, intentin millorar la seva tasca educativa i pensin què és el que els pot fer portar-se malament, perquè fins que no sapiguem el que porten dins, i ho treguin, no milloraran".

Els pares estaven seriosos, desorientats i amb un alt sentiment de culpa, ja que a més que educaven probablement malament, els seus fills tenien un problema de fons i a sobre estaven donant medicació al germà gran per tapar -figura- la situació, que pel que deia l'orientadora seguia sense resoldre. Els pares em van començar a preguntar: "està segur doctor? ens estem equivocant?..."

Espero poder-los explicar la meva resposta el proper dia.

 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00