Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Castigar és necessari

Articles de premsa

"...sempre s'han de complir i en la majoria de les ocasions no és necessari, en aquell moment, argumentar-los..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1298

Data: 3 de febrer de 2012

Educar la capacitat de frustració i saber dir que no és bàsic en l'educació actual.

Avui és millor establir un menor nombre de normes í límits, però que es compleixin, ja que l'important no és el compliment d'una norma concreta sinó el simbolisme del que significa per als nens o adolescents el que els pares siguin acceptats com a figures ďautoritat.

Castigar és necessari? Pot ser-ho o, millor dit, castigar també educa. Els pares ensenyen les regles de joc de la vida adulta, i el model educatiu no pot ser aliè a la realitat psicosociolabo- ral del nostre entorn. Si les normes, encara que poques, no es compleixen, cal dialogar però si cal, és també correcte, potser imprescindible, imposar l'autoritat.

Els càstigs són sempre millor immediats a la falta i de curta durada. Sempre s'han de complir i en la majoria de les ocasions no és necessari, en aquell moment, argumentar-los. Són prou vius els nens com per conèixer les seves causes. També és fonamental tenir clar que han d'anar acompanyats ďuna significativa capacitat de contenció emocional i de sentiment lliure de culpa per part dels propis pares. I tot sense aixecar la mà, no oblidem que educar no és domesticar.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00