Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dislèxia: signes d'alerta

Articles de premsa

"...és fàcil també observar dificultats neuropsicològiques no estrictament específiques de la dislèxia..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1296

Data: 20 de gener de 2012

Els signes ďalerta de la dislèxia poden ser significatius en l'etapa preescolar. Pot aparèixer un desenvolupament lent de la parla i del llenguatge, disnomia (dificultat per recordar el nom de les paraules) retard per memoritzar números, lletres o dies de la setmana i dificultats en l’adquisició de la memòria de formes.

En l'etapa d'adquisició de les tècniques instrumentals (P-5 d'educació infantil, 1r i 2n d'educació primària) sempre hem de pensar en un trastorn dislèxic si apareixen significatives dificultats lingüístiques: gran dificultat per descompondre paraules en síl·labes o vice-versa, i confondre, invertir, substituir o ometre fonemes i les seves grafies corresponents.

És fàcil també observar dificultats neuropsicològiques no estrictament específiques de la dislèxia, com dèficits en l’organització perceptiva, orientació viso espaial, organització temporoseqüencial, atenció sostinguda i memòria immediata, així com en l’organització psicomotriu i de la dominància lateral i en definitiva, observar una adquisició lectora lenta amb grans dificultats lectocomprensives.

Tot això condiciona una baixa autoestima, conductes problemàtiques i deficients habilitats socials.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00