Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: la relació pares-fills

Articles de premsa

"Els pares se senten responsables d’una educació sense resultats que moltes vegades s’acompanya de discussions familiars, apareixent sentiments de culpa que empitjoren la relació amb el seu fill..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1216

Data: 25 de juny de 2010

Les relacions pares-fill són una de les variables més estudiades en els nens TDAH. Al voltant de la tercera part dels pares d’escolars amb TDAH recorden que el seu fill va començar a crear problemes des del primer any de vida o poc després, en l’etapa preescolar.

La irritabilitat, el plor, els trastorns del son i les dificultats de l’alimentació són els símptomes més comuns en els lactants. És difícil calmar-los, semblen estar sempre insatisfets, amb això els pares poden sentir-se malament per la falta d’harmonia amb el seu fill, cosa que els produeix un important estrès.

Aquesta forma de ser es manté amb els anys i pot aparèixer al costat de la hiperactivitat moments d’agressivitat. Són nens que “no paren”, que “no s’entretenen sols” i que “no escolten”.

Els pares se senten responsables d’una educació sense resultats que moltes vegades s’acompanya de discussions familiars, apareixent sentiments de culpa que empitjoren la relació amb el seu fill. Més tard en l’adolescència, la conducta impulsiva amb falta d’autocontrol i crisis d’ira empitjora la situació. El TDAH és un trastorn neurobiològic i tot això pot canviar amb una intervenció precoç.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00