Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: ser o estar distret?

Articles de premsa

"Un nen o un adolescent amb falta d'atenció no escolta, no s'assabenta del que li diuen, no acaba les tasques i passa d'una activitat a una altra sense centrar-se en cap..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1224

Data: 27 d'agost de 2010

 

Totes les persones, nens o adults, podem tenir moments de distracció, són situacions completament normals encara que amb conseqüències... qui no ha perdut o s'ha oblidat alguna cosa important?. Ara bé, s'imaginen que cada dia ens passés?

Hi ha persones que ja de nens tenen aquesta dificultat, no estan distrets, són distrets, és a dir el seu cervell i en concret el seu còrtex prefrontal no treballa bé, hi ha a aquest nivell un trastorn neurobiològic relacionat fonamentalment amb els neurotransmissors.

Un nen o un adolescent amb falta d'atenció no escolta, no s'assabenta del que li diuen, no acaba les tasques i passa d'una activitat a una altra sense centrar-se en cap. Fa la impressió que no atén i que no sent. Tant a casa com a l'escola no segueix les instruccions, no acaba els deures i fonamentalment no manté l’atenció.

Tot això en condiciona l’esforç i motivació i n’afecta l’adaptació i el rendiment escolar. Estar distret és normal, ser-ho té conseqüències. El Trastorn per dèficit d'Atenció es un trastorn altament hereditari que té avui un eficaç tractament mèdic, psicològic i pedagògic.

Cal pensar dels nostres fills ¿Son o estant distrets?.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00