Rosa Mª Ibáñez

Psicóloga Clínica Infantil y Adolescente

Máster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Colegiada por el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña y Baleares con el nº 8951.

Codirectora y miembro fundador del Centro Psicopediàtric Guia.

Pertenece al Cuerpo Facultativo de Centro Médico Teknon donde dirige el equipo de Psicología Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatría (Psiquiatría y Psicología Infantil y Adolescente).

Secretaria de Comunicación de la Sociedad Catalana de Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Academia de Ciencias Médicas y de la salud de Cataluña y Baleares (2003/2007).

Miembro numerario de la Sociedad Catalana de Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Academia de Ciencias Medicas y de la Salud de Cataluña y Baleares.

Miembro del comité científico del curso de postgrado "Curso de Especialidades Pediátricas" de Centro Médico Teknon.

Profesora del Practicum del Máster Oficial en Psicología General Sanitaria de la Universidad de Barcelona.

Com parlar als nens TDAH

Artículos de prensa

"...Les nostres emocions estan influïdes per les nostres creences..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1308

Data: 13 d'abril de 2012

Les nostres emocions estan influïdes per les nostres creences, és a dir la manera com interpretem la realitat. Autors com Aaron Beck ens parlen sobre Influència arbitrària: arribar a conclusions sense tenir evidència suficient. “El meu fill té TDAH perquè no me’l van cuidar bé de petit”. Sobregeneralització: arribar a una conclusió general basada en un incident. “El Jaume no està fent els deures de ciència, no aprovarà el curs i no podrà anar a la universitat”.

Abstracció selectiva: focalitzar en un detall i no en le global. “No m’ha dit el que passa, sempre em menteix”. Personalització:  relacionar fets externs sense que tinguin una evidència certa. “L’Anna mai apaga els llums, ho fa per desafiar-me”.  Pensament dicotòmic: pensar en els extrems de tot o res. “En Lluís no té TDAH, hi ha dies que el seu comportament és com el dels altres nens i d’altres és millor. Amplificar i restar importància: visualitzar alguna situació com més o menys important del que realment és. “El Fran passa el temps barallant-se a l’escola. No li dono importància perquè ha d’apredre a defensar-se”.

Sovint en millorar les creences o distorsions millorem la comunicació amb  els nostres fills.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00