Rosa Mª Ibáñez

Psicóloga Clínica Infantil y Adolescente

Máster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Colegiada por el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña y Baleares con el nº 8951.

Codirectora y miembro fundador del Centro Psicopediàtric Guia.

Pertenece al Cuerpo Facultativo de Centro Médico Teknon donde dirige el equipo de Psicología Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatría (Psiquiatría y Psicología Infantil y Adolescente).

Secretaria de Comunicación de la Sociedad Catalana de Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Academia de Ciencias Médicas y de la salud de Cataluña y Baleares (2003/2007).

Miembro numerario de la Sociedad Catalana de Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Academia de Ciencias Medicas y de la Salud de Cataluña y Baleares.

Miembro del comité científico del curso de postgrado "Curso de Especialidades Pediátricas" de Centro Médico Teknon.

Profesora del Practicum del Máster Oficial en Psicología General Sanitaria de la Universidad de Barcelona.

Ajudar un nen amb TDAH

Artículos de prensa

"...fan front moltes vegades a greus problemes a l'escola..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1294

Data: 5 de gener de 2012

Els nens i adolescents amb trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) o sense fan front moltes vegades a greus problemes a l'escola. La distracció, impulsivitat, hiperactivitat desorganització i altres dificultats condueixen l’alumne a situacions que el perjudiquen a ell i els que l’envolten.

A continuació mostrem exemples d’adaptació que es poden aplicar per ajudar a la millora del trastorn:

Distracció

  1. Seure l’alumne en un lloc tranquil i sense distraccions.
  2. Estructurar en parts perquè l'alumne finalitzi el seu treball.
  3. Ajudar l’alumne a plantejar-se objectius a curt termini
  4. Acompanyar les instruccions orals amb instruccions escrites.
  5. Donar instruccions clares, precises i breus
  6. Proporcionar temps addicional per completar els objectius

Hiperactivitat-impulsivitat

  1. Facilitar interrupcions que li permetin aixecar-se del seient.
  2. Proporcionar espais curts de descans entre activitats de classe.
  3. Ignorar la conducta inadequada de caràcter lleu.
  4. Incrementar la immediatesa de les recompenses.
  5. Supervisar de prop els moments de transició d'una activitat a l'altra.
  6. Recordar a l’alumne que repassi el treball finalitzat.

 

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00