Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Educar avui: cal millorar?

Artículos de prensa

... I què provoca la sobreprotecció? L’absència d’una adequada capacitat de frustració...

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1640
Data: 16 d’Octubre de 2018

El comportament infantil és conseqüència sobretot de les influències rebudes de la família, professors i entorn; però són els pares els que tenen més pes. Quins són els errors educatius més habituals? En la meva pràctica profesional he trobat que es repeteixen amb freqüència dos errors:
L’absència d’un adequat temps educatiu i el desconeixement del paper de pares.

La manca de temps suficient per a la convivència i l’observació dels fills genera dubtes i por a equivocar-se, això provoca un important error educatiu: la sobreprotecció.
I què provoca la sobreprotecció? L’absència d’una adequada capacitat de frustració.
En la majoria dels casos, el desconeixement del paper de pares és involuntari. Són pares que no han establert criteris educatius i la seva educació sol ser ambivalent i tolerant, modelant fàcilment fills amb un perfil tirà. També hi ha pares que voluntàriament eviten els conflictes que comporta la seva funció educativa i els fills difícilment coneixen el NO.
Si no eduquem la capacitat de frustració durant la infància, ens exposem al fet que apareguin trastorns del comportament, i en alguns nens amb major vulnerabilitat es facilita el desenvolupament de trastorns de conducta.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Martes 21 Noviembre 2023, 11:59