Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ansietat infantil: què cal saber?

Artículos de prensa

"...Educativament cal no oblidar que aquests nens tenen moltes probabilitats de tenir uns pares amb els mateixos trets..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1539

Data: 28 d'octubre de 2016

El pares han de conèixer les bases temperamentals de tipus ansiós que probablement té el seu fill, és a dir, que ell és així perquè probablement ha nascut amb certs trets específics, sempre que el procés ansiós no sigui exclusivament reactiu a un fet determinat. Ara bé també molts nens posen en marxa clínica ansiosa per vulnerabilitats neurològiques no descompensades fins a la presència d'un fet determinat. És a dir l'herència i l'entorn hi són sempre lligats.

Educativament cal no oblidar que aquests nens tenen moltes probabilitats de tenir uns pares amb els mateixos trets i no sempre aquests en són conscients. Avui dia es dóna força importància al fet de si el nen ansiós té problemes de conductes d'inhibició, o bé és excessivament tímid o vergonyós. Aquests són trets que descompensen i empitjoren els trastorns d'ansietat. Les famílies amb poca relació social i que al mateix temps condicionen els vincles socials dels seus fills són estructures educatives de risc. Envers això, les modificacions de certes conductes educatives familiars són moltes vegades determinants en la millora o resolució dels trastorns d'ansietat de la infància i l'adolescència.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 28 Octubre 2019, 11:52