Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Castigar és necessari

Artículos de prensa

"...sempre s'han de complir i en la majoria de les ocasions no és necessari, en aquell moment, argumentar-los..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1298

Data: 3 de febrer de 2012

Educar la capacitat de frustració i saber dir que no és bàsic en l'educació actual.

Avui és millor establir un menor nombre de normes í límits, però que es compleixin, ja que l'important no és el compliment d'una norma concreta sinó el simbolisme del que significa per als nens o adolescents el que els pares siguin acceptats com a figures ďautoritat.

Castigar és necessari? Pot ser-ho o, millor dit, castigar també educa. Els pares ensenyen les regles de joc de la vida adulta, i el model educatiu no pot ser aliè a la realitat psicosociolabo- ral del nostre entorn. Si les normes, encara que poques, no es compleixen, cal dialogar però si cal, és també correcte, potser imprescindible, imposar l'autoritat.

Els càstigs són sempre millor immediats a la falta i de curta durada. Sempre s'han de complir i en la majoria de les ocasions no és necessari, en aquell moment, argumentar-los. Són prou vius els nens com per conèixer les seves causes. També és fonamental tenir clar que han d'anar acompanyats ďuna significativa capacitat de contenció emocional i de sentiment lliure de culpa per part dels propis pares. I tot sense aixecar la mà, no oblidem que educar no és domesticar.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00