Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tractar amb evidència científica

Artículos de prensa

"En medicina qualsevol tractament s'ha de basar en l'evidència científica...."

Publicat a: Revista tot Sant Cugat, n.1274

Data: 19 d'agost de 2011

 

El nostre món globalitzat té fàcil accés a qualsevol tipus d’informació, en una societat d’Internet en què “ l’avui "ja no existeix. Aquest fals córrer cap endavant va renyit, en ocasions, amb l'avanç científic que requereix l'estudi del coneixement per confirmar la seva relativa veritat.

En medicina qualsevol tractament s'ha de basar en l'evidència científica; difícilment una tècnica recent o un producte nou podran ser més útils que un placebo sense un rigorós estudi científic previ que ho confirmi. Sabien que un placebo pot arribar a tenir un efecte terapèutic favorable en tres de cada deu persones? És a dir, que ens podem arribar a creure que ens cura o ens millora el que en realitat i científicament parlant “no fa res". Pura suggestió, que encara que és útil en algun problema menor, mai ho és davant de qüestions serioses.

En salut mental infantil el tema preocupa. En aquests casos, es fa mal per omissió (pel que es deixa de fer), ja que el temps transcorre i el problema empitjora. Un placebo és innocu però les seves conseqüències no ho són. En conclusió, qualsevol tipus de tractament ha de basar-se en una rigorosa evidència científica; sense ella no tractem, ens enganyem.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00