Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: la relació pares-fills

Artículos de prensa

"Els pares se senten responsables d’una educació sense resultats que moltes vegades s’acompanya de discussions familiars, apareixent sentiments de culpa que empitjoren la relació amb el seu fill..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1216

Data: 25 de juny de 2010

Les relacions pares-fill són una de les variables més estudiades en els nens TDAH. Al voltant de la tercera part dels pares d’escolars amb TDAH recorden que el seu fill va començar a crear problemes des del primer any de vida o poc després, en l’etapa preescolar.

La irritabilitat, el plor, els trastorns del son i les dificultats de l’alimentació són els símptomes més comuns en els lactants. És difícil calmar-los, semblen estar sempre insatisfets, amb això els pares poden sentir-se malament per la falta d’harmonia amb el seu fill, cosa que els produeix un important estrès.

Aquesta forma de ser es manté amb els anys i pot aparèixer al costat de la hiperactivitat moments d’agressivitat. Són nens que “no paren”, que “no s’entretenen sols” i que “no escolten”.

Els pares se senten responsables d’una educació sense resultats que moltes vegades s’acompanya de discussions familiars, apareixent sentiments de culpa que empitjoren la relació amb el seu fill. Més tard en l’adolescència, la conducta impulsiva amb falta d’autocontrol i crisis d’ira empitjora la situació. El TDAH és un trastorn neurobiològic i tot això pot canviar amb una intervenció precoç.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Martes 21 Noviembre 2023, 11:59