Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: ser o estar distret?

Artículos de prensa

"Un nen o un adolescent amb falta d'atenció no escolta, no s'assabenta del que li diuen, no acaba les tasques i passa d'una activitat a una altra sense centrar-se en cap..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1224

Data: 27 d'agost de 2010

 

Totes les persones, nens o adults, podem tenir moments de distracció, són situacions completament normals encara que amb conseqüències... qui no ha perdut o s'ha oblidat alguna cosa important?. Ara bé, s'imaginen que cada dia ens passés?

Hi ha persones que ja de nens tenen aquesta dificultat, no estan distrets, són distrets, és a dir el seu cervell i en concret el seu còrtex prefrontal no treballa bé, hi ha a aquest nivell un trastorn neurobiològic relacionat fonamentalment amb els neurotransmissors.

Un nen o un adolescent amb falta d'atenció no escolta, no s'assabenta del que li diuen, no acaba les tasques i passa d'una activitat a una altra sense centrar-se en cap. Fa la impressió que no atén i que no sent. Tant a casa com a l'escola no segueix les instruccions, no acaba els deures i fonamentalment no manté l’atenció.

Tot això en condiciona l’esforç i motivació i n’afecta l’adaptació i el rendiment escolar. Estar distret és normal, ser-ho té conseqüències. El Trastorn per dèficit d'Atenció es un trastorn altament hereditari que té avui un eficaç tractament mèdic, psicològic i pedagògic.

Cal pensar dels nostres fills ¿Son o estant distrets?.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00