Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: tractament mèdic?

Artículos de prensa

"hem de comprendre que encara hi ha actituds de desconfiança davant els psicofàrmacs..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1233

Data: 29 d'octubre de 2010

 

Els psicofàrmacs són un pilar fonamental del tractament del TDAH, sempre amb els casos adients i juntament amb un tractament multimodal.

El tractament farmacològic del TDAH va començar l’any 1937, quan el professor Bradley va observar i publicar que la benzedrina  millorava la hiperactivitat. El metilfenidat i l’atomoxetina són els d’elecció. Són fàrmacs que milloren l’atenció, disminueixen la hiperactivitat i augmenten el control del impuls. El més utilitzat és el metilfenidat (Rubifén, Medikinet i Concerta).

Quan administrem metilfenidat hem de comprendre que encara hi ha actituds de desconfiança davant els psicofàrmacs, amb idees falses i creences errònies que impedeixen en molts casos un adequat compliment terapèutic. Els pares pensen que produeixen addicció i dependència, que alteren la personalitat del nen o l’adolescent o, per contra, que els psicoestimulants són la solució de tots els seus problemes.

Res de tot això és cert i és fonamental puntualitzar tots aquests aspectes amb la família, ja que el compliment de la prescripció depèn d’ells. Finalment no oblidem que són fàrmacs que s’utilitzen en clínica pediàtrica des de fa mes de 50 anys.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Lunes 29 Julio 2019, 08:00