Retard simple de la parla

El retard de la parla pot ser de caràcter simple i significa que és una parla que apareix més tardanament si bé en forma correcta, apareixent en el retard simple de la parla estructures de caràcter gramatical subjecte-verb-predicat més tard del tres i abans dels tres anys i mig d'edat, límit per plantejar una intervenció terapèutica.

Trastorns de la parla i tartamudesa

Parlem de trastorn de la parla quan aquesta no es realitza correctament perquè es troben afectats els òrgans motrius que hi intervenen (llavis, llengua, dents, paladar i respiració).

Trobem quatre trastorns en la parla:

a)  Dislàlia: trastorn en l'articulació dels fonemes que consisteix en l’absència, alteració o substitució d'un o més fonemes de causa benigna o per una possible patología en els òrgans fonoarticulatoris. Trobem 3 tipus de dislàlia:

  1.  Evolutiva: es produeix durant el desenvolupament de la parla fins als 4 anys ( els sons fricatius com la “r” fins els 5 anys ). Habitualment dins d'aquesta edat no precisa correcció i expressa una certa lentitud benigne.

  2.  Funcional: deguda a un mal funcionament del òrgans que intervenen a la parla. Es  corregeix segons el so a partir dels quatre anys. Coincideix amb dificultats en el desenvolupament de la psicomotricitat fina o amb causes ambientals i/o educatives.

Dificultats més comuns:

• Substitució: un so es canvia per un altre al principi, mig o final d’una paraula.

• Omissió: omet el fonema que no sap pronunciar. Pot ometre una síl.laba.

• Inserció: afegeix un so que no correspon i que li serveix de recolzament ("drosa" per rosa ).

• Distorsió: deformació del so degut a una imperfecta posició dels òrgans fonoarticulatoris.

     Segons el so afectat trobem diferents tipus:

     . rotacisme /r/        . sigmatisme /s/             . lambdacisme /l/
     . gammacisme /g/   . deltacisme /d/, /t/       . betacisme /b/, /p/
     . kappacisme /K/     . yeisme /ll/.                     .  jotacisme /j/  
         

  3.  Auditiva: deguda a un dèficit auditiu. Provocada molts cops per hipoacúsia intermitent per otitis mitja serosa.


b)    Disglòsia: dificultat en la producció oral deguda a alteracions anatòmiques i/o fisiològiques ( no del SNC ). Pot ser labial ( llavi leporí ), lingual ( frenillo curt ), mandibular ( tipus d'oclusió ) o palatina ( paladar ogival ).

c)    Disartria: dificultat en la producció oral deguda a una lesió del SNC. 


c)    Disfèmia o tartamudesa: és un trastorn que afecta la fluïdesa de la parla. Parlarem de disfèmia quan el nen al parlar repeteix o prolonga involuntàriament part d'una paraula o so i, a més s'observa una conducta d'esforç: desvia la mirada o mou el cap.

 
Entre els 3 i 4 anys molts nens titubegen al parlar i poden repetir síl.labes o paraules. Aquesta forma de parlar s'anomena disfèmia transitòria benigna, no precisa tractament i es supera amb l'edat.

Retard del llenguatge

Parlem de retard en el llenguatge quan hi ha una manca de desenvolupament del llenguatge a l’edat que normalment es presenta. El llenguatge es va perfeccionant i integrant fins els sis anys, aproximadament. Algunes conseqüències del retard del llenguatge són:

• Problemes per comunicar-se: entendre i expressar-se.
• Dificultats en els aprenentatges de la lectoescriptura
• Dificultats en l’aprenentatge de normes socials i de conducta.

Criteris evolutius:

• 0-3 mesos: Pot plorar i cridar. Reacciona als sorolls. Sons guturals.
• 3-6 mesos: Inici del balboteig (pa-pa, ba-ba, ma-ma). Somriu. Reacciona a la veu adulta.
• 6-9 mesos: Laleig. Síl.labes aïllades (da, ma, ca). Respon vocalment a l'estímul i al mirall.
• 9-12 mesos: Imita sons. Diu mama, papa.
• 12-15 mesos:Pot dir 2-4 paraules familiars.
• 15-18 mesos: Pot dir unes 5 paraules.
• 18-21 mesos: 10 o més paraules.
• 21-24 mesos: 20-50 paraules. Combina dues o més paraules en forma de argot. Expressa necessitats.
• 24 mesos: Pot fer servir el jo, mi, tu. Diu el seu nom.
• 30 mesos: Diu nom i cognoms. Comença a fer frases simples gramaticalment incorrectes.
• 3 anys: Pregunta on, com, per què. Frases amb subjecte, verb i predicat.
• 4 anys: Frases de 6-8 paraules. Pot conjugar els temps verbals.

L'absència d'aquests criteris pot ser una senyal d'alarma.

Alteracions lleus de la comunicació e interacció social

Quan parlem d'alteracions lleus de la comunicació e interacció social ens referim, principalment, a aquells nens que els hi costa fer amics i relacionar-se amb els demés per un factor de timidesa i/o inhibició en situacions de relació social. Normalment, són nens amb un caràcter ansiós per la seva falta de maduresa emocional. Les senyals d'alarma les resumim en:

• por a parlar amb altres persones
• li costa respondre quan un adult interacciona amb ell.
• prefereix estar sol
• parla poc i/o parla fluixet
• major dependència de les figures de referència
• té un contacte ocular pobre o limitat
• prefereix els grups reduïts
• tendeix a ser poc expressiu

Alteracions greus de la comunicació e interacció social

 

En aquest apartat fem referència a la qualitat de les capacitats del nen de 0 a 4 anys en les seves habilitats de comunicació verbal i no verbal i de interacció social recíproca, independentment del nivell de llenguatge que tingui el nen i de les seves capacitats cognitives. En termes psicopatològics estaríem parlant de la presencia de possibles trastorns del espectre autista.

Els següents criteris són senyals d'alarma:

• contacte visual pobre, costa que miri o mantenir la mirada.
• no somriu a altres persones.
• rarament comunica emocions vers la expressió facial, és poc expressiu.
• no s'interessa pels altres nens o adults.
• no té interès en compartir amb altres persones coses que li agraden.
• no porta objectes als pares i tampoc senyala.
• el llenguatge moltes vegades és ecolàlic ( repetició de la parla ).
• las frases son sovint vocalitzacions sense significat i estereotipades.
• en omissió de llenguatge, no hi ha un ús espontani de gestos, o el seu ús és inapropiat.
• no hi ha joc simbòlic.
• el joc pot ser repetitiu i utilitza els objectes de manera no funcional.
• presenta comportaments estereotipats