Els nens amb menyspreu personal refereixen sentiments d'inutilitat, incapacitat, culpabilitat i inferioritat. Aquests sentiments deriven en un baix autoconcepte o autoestima.

Una baixa autoestima pot generar en els nens sentiments com angoixa, dolor, indecisió, desànim, mandra i vergonya, entre d'altres i pot portar als nens a sentir-se poc valorats i a comparar-se amb els altres, sobrevalorant-ne les seves virtuts, i capacitats i menyspreant les pròpies.

Aquests sentiments poden portar-los a no tenir objectius, a no veure sentit a res, i es convencen ells mateixos de que són incapaços d'aconseguir els seus objectius. Com a resultat d’això, rendeixen menys en els estudis i els resulta més difícil fer amics, són menys feliços i els costa enfrontar-se als propis errors, decepcions i fracassos.

A vegades pot anar també associat el menyspreu personal a nens més perfeccionistes, ansiosos i autoexigents.

L'autoestima no és quelcom fix de per vida i es pot millorar. En alguns casos, és possible que sigui necessari l'ajuda d'un professional de la salut mental que els ajudarà a interpretar la realitat més positivament i a donar-se compte del que els fa únics i especials.

La manifestació de idees de mort, pot verbalitzarse com pensaments que poden variar des de idees de que la vida no val la pena, fins a plans ben estructurats sobre com morir o intenses preocupacions de fer-se mal o autolesionar-se.

Cal però poder diferenciar aquestes verbalitzacions d'altres fetes en moments explosius puntuals en els que diuen comentaris que no pensen, o de moments d'histrionisme i crida d’atenció.

Abans de la pubertat, tan el suïcidi com la temptativa són excepcionals, possiblement degut a la immaduresa que dificulta la planificació i execució. Malgrat això, si es detecten pensaments o idees de mort en els nens, és necessari consultar amb un professional expert que pugui avaluar-ho i tractar-ho.