Pors desproporcionades i persistents

La por és un mecanisme natural que alerta al nen/a d'un perill amb riscs innecessaris.

No obstant, quan les pors són desproporcionades, persistents i amb una alta intensitat, interferint en la vida diària del nen/a, estem davant d'un trastorn emocional que podem anomenar fòbia.

Desproporcionades: quan l'objecte que causa la por no és amenaçant i el nen presenta una reacció exagerada.

Persistents: perquè la por pot aparèixer tant en el dia com en la nit i pot anar acompanyada de símptomes físics. Una vegada que desapareix l'objecte o la situació que li provoca por, aquesta sempre persisteix.

Sobrepreocupació excessiva i anticipatòria

Tot nen/a sofreix algun tipus de preocupació en un moment de la seva vida, és un sentiment adaptatiu, donat que el prepara per l'acció.

Però, s'ha de distingir aquest tipus de preocupació de les conductes que manifesten una elevada ansietat, interferint significativament en el desenvolupament i el benestar normal de la vida del nen/a.

Els principals signes d'una alteració emocional d'aquest tipus són l’alta intensitat i continuada preocupació  i una anticipació de la situació com a perillosa abans de que passi. ( Per exemple: patir per tenir por a una situació del futur ). És a dir, el nen/a manté una preocupació excessiva i anticipatòria per algun aspecte determinat que li crea  ansietat, generalitzant-se a altres situacions.

Ansietat en allunyar-se dels pares

L'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l’etapa compresa entre els 6 i 24 mesos, en la qual l'infant es sent insegur a l'allunyar-se dels pares. A partir del moment en que el nen comença a caminar i mínimament a parlar l'ansietat disminueix.

Perquè un nen/a presenti aquest tipus d’alteració emocional es tenen que donar tres d'aquestes situacions i han de perdurar més d’un mes:

• Excessiu malestar quan sols pensa en la separació.
• Gran preocupació per perdre les seves figures parentals i pensar que puguin patir un  dany.
• Gran preocupació perquè pugui haver un aconteixement que els separi.
• Resistència a anar a l'escola.
• Resistència a anar-se’n a dormir sense les figura parentals.
• Queixes somàtiques al separar-se dels seus pares.

Queixes somàtiques

Els nens/es experimenten malestars físics al llarg de la seva vida evolutiva, ja siguin mal de cap, de panxa o  cansament excessiu.

La senyal d'alarma apareix quan aquests símptomes es donen de forma repetida, continuada e inadequada per la fase evolutiva del nen/a.

Normalment, aquestes queixes somàtiques desadaptives apareixen com a expressió del malestar psicològic Es a dir, aquests trastorns físics afecten al cos, però poden tenir una causa psicològica.

Poden aparèixer quan un nen/a interpreta un fet com indicatiu d'un motiu d'alta preocupació,  com per exemple d'abandó per l'arribada d'un germà. El nen/a es pot sentir sense capacitat per reclamar l'afecte directament i ho pot expressar involuntàriament a través del cos.

Obssesions i compulsions

Al llarg de l'etapa escolar el nen/a es pot mostrar preocupat per diferents motius ( els exàmens, la relació amb els amics, l'imatge personal…)

Es a dir poden presentar-se ideacions o preocupacions mínimament obsessives de caràcter benigne.

Les obsessions son desadaptatives quan es tradueixen en pensaments repetitius de caràcter impulsiu, recurrents, persistents i excessius que el nen/a no pot controlar, causant-li una elevada ansietat i alteració del seu benestar personal.

Molts cops aquestes obsessions s'acompanyen d'actes repetitius o compulsius ( per exemple ordenar repetidament i de forma excessivament perfeccionista i simètrica uns determinats objectes, rentar-se contínuament les mans encara que estiguin prou netes,  realitzar una acció un número determinat de vegades, etc )

Aquestes obsessions ( pensaments ) i compulsions ( actes ) que interrompen significativament les activitats quotidianes del nen/a i alteren el seu propi benestar, poden constituir un Trastorn Obsessiu Compulsiu ( TOC ), trastorn ja de rellevància no específicament emocional i que requereix d'intervenció especialitzada.