Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Obsessions: nens i adolescents

Articles de premsa

"...Les obsessions tenen un valor clínic quan es tradueixen en pensaments repetitius de caràcter impulsiu, recurrents..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1402

Data: 14 de febrer de 2014

Al llarg de l'etapa escolar els nens o adolescents es poden mostrar preocupats per diferents motius (els exàmens, la relació amb els amics, la imatge personal...).

És a dir, poden presentar-se ideacions o preocupacions mínimament obsessives de caràcter benigne i que no requereixen cap mena d'intervenció.

Les obsessions tenen un valor clínic quan es tradueixen en pensaments repetitius de caràcter impulsiu, recurrents, persistents i excessius que no es poden controlar, causant una elevada ansietat i alteració del benestar personal.

Molts cops aquestes obsessions s'acompanyen d'actes repetitius o compulsius (per exemple, ordenar repetidament i de forma excessivament perfeccionista i simètrica uns determinats objectes, rentar-se contínuament les mans encara que estiguin prou netes, realitzar una acció un número determinat de vegades, etc.).

Aquestes obsessions (pensaments) i compulsions (actes) que interrompen significativament les activitats quotidianes i alteren el propi benestar, poden constituir un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), trastorn ja de rellevància no específicament emocional i que requereix d'intervenció mèdica i psicològica especialitzada.



La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00