Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tenir por

Articles de premsa

"...Convé diferenciar les pors normals, ... de les pors patològiques o fòbies..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1312

Data: 11 de maig de 2012

Les pors formen part del desenvolupament del nen, li proporcionen mitjans d'adaptació aIs estímuls estressants, capacitat d’afrontament i maduresa cognitiva. Convé diferenciar les pors normals, que desapareixen espontàniament sense interferir en el funcionament quotidià del nen i que es presenten de forma lleu, de les pors patològiques o fòbies, que requereixen avaluació i intervenció específica.

Per qualificar una por de fòbica, haurem d'observar que està fora de l’edat evolutiva d’aparició   que l’estat de por es desproporcionat a la situació d‛origen (amb una intensitat desmesurada i amb un comportament desadaptatiu), que hi ha malestar significatiu davant l'estímul desencadenant, signes evidents d’evitació de la situació temuda i anticipació negativa de la possible aparició de la por o de l'estímul temut.

La por, per tant, es presenta com excessiva i irracional. Si observem a mes que la por és produïda per un estímul o situació específics i és molt aguda, així com persistent en el temps, constituirà una fòbia específica.

Les pors excessives o fòbies, amb ajut especialitzat mitjançant psicoteràpia d'orientació cognitivoconductual, tenen habitualment un molt ben pronòstic.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00