Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nens sobrepreocupats

Articles de premsa

"...són nens o adolescents amb un estat d’alerta excessiu que els interfereix..."

Publicat a: Revista Tot Sant cugat, n.1306

Data: 30 de març de 2012

Tot nen o adolescent pateix algun tipus de preocupació en un moment de la seva vida, és un sentiment adaptatiu, atès que el prepara per l'acció. Tot i així s’ha de distingir aquest tipus de preocupació de les conductes que manifesten una elevada ansietat, són nens o adolescents amb un estat d’alerta excessiu que els interfereix significativament en el benestar normal de la seva vida.

Encara que en l'infància la prevalència és equivalent per a nens i nenes, es una problemàtica molt més freqüent en noies a partir del començament de l'edat puberal.

Els principals signes d'una alteració emocional d'aquest tipus són l‛alta intensitat, una continuada preocupació i una anticipació de la situació com a perillosa abans que passi. (Per exemple: patir excessivament per tenir por a una situació del futur). És a dir, es mante una preocupació excessiva i anticipatòria per algun aspecte determinat que crea ansietat, generalitzant-se a altres situacions.

Existeix amb els trastorns d'ansietat un important component hereditari  i el seu tractament fonamental és psicoterapèutic mitjançant tècniques cognitiu­conductuals que ofereixen recursos per afrontar adequadament aquestes situacions.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00