Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: evolució amb l'edat

Articles de premsa

"...són factors de bon pronòstic en aquests casos l’estabilitat emocional i laboral de la família..."

Publicat a Revista Tot Sant Cugat, n.1264

Data: 3 de juny de 2011

La impressió optimista que el Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) millorava i pràcticament desapareixia en l’adolescència està canviant a una actitud més prudent a mesura que els estudis d‛investigació ens permeten conèixer el curs clínic d'una manera més real.

Autors de prestigi del J Am Acad ChiId AdoIesc Psychiatry publicació Oficial de l'Acadèmia Americana de Psiquiatria del Nen i l’Adolescent, ens confirmen que als 18 anys, i segons diversos estudis publicats, del 25 al 47% dels adolescents que van ser hiperactius amb trastorns de conducta de nens mantenen els problemes de conducta,  arriben a un nivell educatiu menor, pateixen accidents, consumeixen drogues amb mes freqüència i solen tenir mes problemes amb la justícia, sense oblidar les conseqüències cap a la pròpia família.

Els adults que van ser hiperactius de nens tenen una pitjor imatge personal, el seu nivell formatiu és pitjor i són més inestables en l’àmbit laboral i familiar. Són factors de bon pronòstic en aquests casos l’estabilitat emocional i laboral de la família, l'absència de problemàtica psiquiàtrica en el medi familiar, la col·laboració escolar i un correcte diagnòstic precoç.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00