Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: tractament mèdic?

Articles de premsa

"hem de comprendre que encara hi ha actituds de desconfiança davant els psicofàrmacs..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1233

Data: 29 d'octubre de 2010

 

Els psicofàrmacs són un pilar fonamental del tractament del TDAH, sempre amb els casos adients i juntament amb un tractament multimodal.

El tractament farmacològic del TDAH va començar l’any 1937, quan el professor Bradley va observar i publicar que la benzedrina  millorava la hiperactivitat. El metilfenidat i l’atomoxetina són els d’elecció. Són fàrmacs que milloren l’atenció, disminueixen la hiperactivitat i augmenten el control del impuls. El més utilitzat és el metilfenidat (Rubifén, Medikinet i Concerta).

Quan administrem metilfenidat hem de comprendre que encara hi ha actituds de desconfiança davant els psicofàrmacs, amb idees falses i creences errònies que impedeixen en molts casos un adequat compliment terapèutic. Els pares pensen que produeixen addicció i dependència, que alteren la personalitat del nen o l’adolescent o, per contra, que els psicoestimulants són la solució de tots els seus problemes.

Res de tot això és cert i és fonamental puntualitzar tots aquests aspectes amb la família, ja que el compliment de la prescripció depèn d’ells. Finalment no oblidem que són fàrmacs que s’utilitzen en clínica pediàtrica des de fa mes de 50 anys.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dilluns 29 juliol 2019, 08:00